Un bon esmorza, quatre estiraments i una mica de mandre, vam agafar els trastets i ens vam dirigir un dia mes cap a la paret, avui pero a fer una via llarga de la JONTE, in que en principi ens pensavem que no hauriem de fer rapel i que podriem baixar caminant per un cami que pesava pe'l darrerra... Al cap de uns 40minuts i amb uners indicacions impressionants ,"aquests fransesos equipan tan les vies com els camins amb sentiment, impossible de perdres!" Despres de posar-nos el bodrier i organitzar les maletes amb molta d'aigua ja que es preparava un dia caloros i unes quantes barretas energeticas per no perdre les forçás, la Maria i jo ens vam encordar i paret amunt, per davant nostres teniem una paret de 110m impressionant, aixo si era de 4 de baix fins a dalt, una via que prometia! El primer llarg va ser una mica trafegos per els nervis de sempre, repasant tots els muntages en la reunio colocant be la corda i tots elsd trastos , pero quan ja ens vam haver despertat del tot allo era la gloria vam disfrutar com animals, quines vistes que teniem del sectro i del poble de la ROZIER, espectacular.
La Marta busacn els peus per pujar va ser una de les fotos mes autentiques del llarg, jo penjat per un cap de la corda al fil del single i fen-li una sesion de fotos a la segona cordada!
Les dues primeres reunions eran comudes pero estabem una mica penjats pel's "cullons" pero allo era una sensació de llivertat, una sensació que feia temps que no sentia!
Al final alhora de baixar pél cami va resultar que per l'altre banda de la paret tambe hi havia un single que sinterposava entre el cami i nosaltres aixi que reverso en mano i prussic a l'altre i cap avall vigilant i a poc apoc que els rapels son molt perillosos!
SALUT A TOTS I KARDALIJIMI!
No hay comentarios:
Publicar un comentario