RUIXATS I RUIXATS, PERO LA PEDRA SECA!

Dijous 8 de Maig de 2008, els pronóstics d'aquest cap de setmana eran de; "-Si panseu anar algun lloc, mes val que sigui amb varca!" Quines bones noticies amb el tem ps que feia que no plovia, molta gent feia vots d'alegria! Pero nosaltres amb una sortida entre les mans, direcció Márgalef, no sabiem si fer el viatge o no.Després de discutir-ho moltes hores(5 minuts) sota consell de sortides, l'Edu en Jacob i Jo, vam acordar que ja ho teniem tot preparat i que ho proveriem, aixo si, vam canviar la nostre direcció 180º i en comtes d'anar cap el Sud vam dirigir les nostres mirades cap el Nord, enlla darrera de les nostres muntanyes, darrera dels Pirineus "Tautavel!" Vam comunicar-ho a tota la resta de participans de la sortida; que si tenien ganes d'anar a tibar-lí si aniria. Molts van decidir que no. I nosaltres amb l'esparansa que els Pirineus fecin de muralla, i no deixecin pasar l'aigua, vam cargar les furgos i METROS, que a Tautavel falta gent! Edu i Raquel, Sol i Juan, Ariadna i Manel, Jacob, Maria i Lluís; Ens vam trobar a la Puça, es el llac de trobada on si i cadem segur que és marxa a l'hora acordada o bé un parell d'hores més tart!I cap a Tautavel!

El primer dia ens vam aixecar sota una mica de plugim que ens va ensorra una mica, aixi que vam decidir com a minim, anar a veura elos sectors per fen-se pasar una mica la set. De camí a les vies va parar de ruinejar, i en arrivar el sector que teniem més alevora en Manel és va adonar que uns francesos i estavan escalan! "-Mira Lluís i estan escalan! - Com?Hon t'ho veus ? Dios mio! Ja podem anar a buscar les CORDES!" I el cap de 5 minuts ja portavem el vodrier posat i les cintes a les mans, paret amunt i paret avall. A més va resultar que la temparetura de la pedra era idonia, perfecta, tenia una aderencia bonissima! Vam escalfar i deseguida em vaig quedar miran un 7a+ que havia provat l'ultima visita que i vaig fer i a la segona xapa em vaic despenjar perque no l'hi veia color n'hi res, ni una presa, només uns laterals que era incapas ni de tan sols agafar-hi equilibrí; Peró aquest cop vaic trovar la sequencia i el tercer pegue, FLASS!"-Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ENCADENADA, Aaaaaaaaah!" Vaig aconseguir concentrar-me de ta'l manera que no vaig haver de reposar en tota la via, vaig pujar per ella amb una fluidesa que pocs cops aconsegueixo (tranquil). En Jacob va encadenar la seva primera via! I m'ho fa a França, una via amb algun que altre aleje i una fisura que ti havies d'anar posan bé o paties com un tros "d'ANIMAL!" Felicitats Jacob!I l'Edu, fent metros i encadenan totes les vies que se l'hi van posar per davan sense contemplacions, A MUERTE, Edu!La resta va anar provan les vies que la Raquel anava muntan, que no encadena per falta de confia-sa, i d'altres com la Maria que va aprofitar el dia per relaxar-se en aquest lloc tan maco. A la nit un bon sopar de germanoramb una mica de muscat"vi rosat" i entre cans de la Sol i melodies que la Maria anava treien amb una guitarra que encara no ser ben bé d'on va sortir! Ens vam anar endurmiscan entre rialles i mirades furtives que ens creuavem de tan en tan!

El segon dia; ens vam despertar amb uns plugims una mica mes forts que el dia anteerior i vam desidir que almenys aniriem a caminar una mica i a visitar la caverna de l'home de cromenyor! Pe'l cami ens vam trovar una cabanya feta de pedra ,"-Ipodriem venir a dormir algun dia?" Dingu va respondre i entre rialles i esbofegades vam continuar pujan cap d'alt del turó, quines vistes! Teniem tota la plana els nostres peus, la plana de Tautavel.

Vaixan del turó vam tenir la gran idea d'anar a fer un banyito al llac, i esclar, amb una mica mes del comte de testosterona per les nostres venas, XAP tots tres a l'aigua! -Edu, Jacob i Jo- la veritat es que stave freda , però sens va posar... vam quedar nous! En aquell moment van arrivar en Kndi ila Marta ! Que feia que no ens veiem? Ja ni m'enrracordo. Que divertit, quina situació nosaltres banyanos i ells dos abrigats fins a les orellas! Mentre ens estavem posan el dia de tot ens vam adonar que la opedra ja estava seca que ja podiem anar a tibarlí, dit i fet ens vam despedir d'en:Jacob, Sol i Juan, Ariadna i Manel; i cap escalar. Amb l'Edu vam anar a provar una via que amb la de mallons que i havia deixat ja la podria haver reaquipat tota, peró jo tosswot alla! El primer pegue no m'enracordava gaire de la sequensia que l'ultim dia havia tret; El segon pegue, quan vaig arrivar a la sortida del sostre i vaig agafar la pinsa, vaig notar que estava preparat, tranquil i que era el moment! Mi vaig llensar, la vaig agafar deseguida vaig pujar el peu dret i tot seguit la ma dreta i reunio!ENCADENAT el segon 7a del cap de setmana i les dues vies pendents que tenia a Tautavel!Aixo s'havia de celebrar! vam agafar els trastets, vam anar a buscar les "dones"jeje i cap a sopar -amb alguna que altre patinada pe'l riu EH MARIA!- ja eren les 9 del vespre!Un bon sopar! I cap a dormir!L'ultim dia, Uff! Ensvam aixecar i el cel estava ben destapat amb alguna clariana que altre, pintava dia de calor i de pedra molt calenta , a suar! Després d'esmorza, vam agafar el material, la Maria amb va mirar molt seria i emva dir,"-Lluís tinc unes ganes boges de tibar-lí! - Dios mio!, Kandi alla on vau estar ahir estava bé no?Ivoleu tornar?" Cuatre salts ja herem el sector, la Maria ja m'estava asseguran. La Raquel ja estava obrin una via que quan vam acavar, la Maria ja si va ficar sense pensar-so n'hi un moment. Entre paraules de "-que no puc! que vigila! i com tinc de pujar per qui?" En questio de minuts ja era el costat de la reunio amb una rialla de orella a orella i amb unes ganes boges de ferna una altre. Quines noies, aquestes escaladores que no tremolen davan de res , si noens espabilem ens fotran canya, aiaiai! En Kandi i la Marta ,després de molt de temps de no escalar van estar tiban per el sector i provan les vmies que fes falta, com uns autentics valents! Quan de temps que feia que no escalavam junts.I jo i l'Edu vam estar provan uns projectes del sector molt interessans, amb uns passos llarguissims i uns alejes, que encara no entenc com l'Edu arribava a les presas, no ser si les haurem cotata bé pero les vam deixar de 6c i 6b; No ser si l'haurem asertyat pero la veritat esca val al pena probar-les.En fi un cap de setmana no gaire fanatic, però amb encadenes que ja comensaven a pesar una mica i feia falta treurel's de sobre. Aixa que si voleu pasar un bon cap de setmana fanatic o no, ja ho sabeu a Tautavel heu d'anar. Val la pena feri una visita!



SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

PAPER DE VIDRE O PEDRA?"SABASONA"

Aquest pont, cap a Sabassona!escapan-me a hores perdudes després d'estar entrenan a base de colocació de toxanes, totxos, fer porlan, picar amb l'escarpa,..."paletilla" doncs cap a blocar a muerte, amb en Pere que després d'entrenar (munyin) vacas, ensilar,... "pagès" doncs també venia i ens posabem a blocar fins que els meus dits deien prou, quin mal Jimi! En canvi en Pere sembla que tingui les mans de ferro! No s'ha l'hi ensetan n'hi una mica, estar tan acostumat aquella pedra que n'hi la nota!

Ens vam trobar enmig del prat de Sabassona amb en Pera, "-Que pasa tio? Feia dies que no anavem junts a tibar-li? -Ja veus tio , entra una cosa i l'altre no hi ha manera de coinsidir mai, As entrenat gaire?" Després de fer una mica de conya ens vam quedar serios , ens vam quedar observan aquellas pedres de Sabassona, amb les irregularitats i la histories que ja estan grabades en la sevas parets (recons),... desde fa questions de minuts fins fa molts d'anys enrera. Sense ni miran-se ens vam posar a caminar, amb les nostres mirades perdudes enmig de les pedres, tot dien-se "-Quin bloc provem?-El que tu em diguis Pere, jo porto la corda per si mes tart ens animem o si l'energia ens deixa." I ens vam endinsar en el petit mon de Saba de romas, bidits, cantos i una infinitat de pasos que et fan posar els peus a lloc o t'escupen d'ella quan menys tu esperas. Aquesta escalada et fa adonar que la colocació de peus es importantissima i que encara que en un lloc ti aguantis si no colocas bé els peus, d'alla no ti mauràs ni tibanlì a muerte!

En Pere, em va posar les pilas! Si esque a cada pas que probavem el treia ell primer, i desprès jo, quin tio tan flexible. Té una colocació i una tecnica que encara no he assumit, només li tibu i li tibu i els peus els oblidu en menys del que tardo a fer el primer pas! " Ens em de consentrar mes!" vam enganjar un dia molt maco amb un bon sol i no massa gent, s'estava de puta mare, poder també va ser per l'envient que vam tenir entre els que l'hi estavem tiban, o per les ganes que teniem de tibarli, o potser va ser la magia que si respira , la veritat es que no ho sabre peró, companys , quin dia,QUIN DIA!

Vam acabar amb les mans que ja xerraven per si soles, "zumum zumzum..." estaven demanan a crits una mica de relax! Aixi que per acabar el dia ens vam anar a tibarli en un ultim bloc que jo ja ni mi cantejava; Joder! No podia aixecar el peu de terra! Després de intentaro uns quans cops, vam desistir i vam acavar recordan vellas histories, mentre es feia de nit, alla el mig d'aquell bosc de pins i de petites pedras que ens fan sentir tan a gust. "Bueno Pere, fins la proxima!", " vinga ens veiem Jimi"

Salut a tots i kardalijimi!