Ojo amb les pedres, que s'arrencan!

Aquest cap de setmana amb en Pere, vam decidir d'anar cap a ogassa, que i teniem algubna via que no havia sortit i ja tenim ganes de tajar aquest sector de la guia! En arrivar alla ens vam trovar que i havia molta neu, pero encara que fes fred, vam ficar-hi pit i cullons i cap a la paret, en arrivar alla vam comensar escalfar amb un 6b molt guapo que és de canto canto, canto ,canto,... fins aquest dissabte que pujan tot d'una amb vaic quedar amb un cantaco a la ma mentres volaba cridan; pedra! Tot va quedar amb un susto i no ens va pasar res a cap dels dos el que si que va quedar va ser un pas una mica mes llarguet a la via que ti as de posar una mica mes bé, pero que surt molt, en fi no petiu per si va quedar cap troset suelto perqu la sorra i les pedretes que encara penjabem les vanm ben respallar i enserar!

Tot seguit ens vam ficar ha fer un 7a+ que feia temps que havia provat i no havia caigut per un pas que amb va recordar el campus, aquest cop si que no sem va escapar vaic fer-li una mirarada a la via i el seguent pegue, en arivar el pas, tibada de campus i cap a dalt, els entrenos serveixen i en aquets momens es quan mes ho veus!jajjaajajajajajaj Vam acavar el dia provan un 6c que no havia provat mai i que va caure a vista! per la meva part vam marxar molt contents cap a fer la cervesa que va pegar-me en Pere, perque jo de cartera a la muntanya... En Pere haura de fer una mica de repos que portava una galipandre a sobre que ni si veia!jejeje

Com sempre pocas fotos, sense camera!

Salut a tots i KARDALIJIMY!

Entrenament i ROMILLOS DE SABASSONA!

Despres de unes quantes setmanes d'entrenament i caps de setmana a "saba" per fi em recordo de portar la camera de fer fotos! En fi que va ser un dissabte molt guapo on ens vam trobar tota una colla : Xevi, Kiko, Brain, Pere i jo i a treballar aquells romillos que tan destrosen els dits, i vinga blocs! I aqui teniu aquets parell de bou tiban-li al half past to rome.

LA CASTANYDA

Em fiac el vuit , em poso els peus de gat i m'enpolssino les mans de magnesí; Vaic!

Tranquil, comenso a pujar per la primera part de la via fins que arribo a la primera xapa, l'hi xapo i tiro amunt, agafo un lateral d'esquerras per muntar una bicicleta , m'incorporo i agafo un altre lateral de dretas on just dos pams a l'esquerra hi ha un altre lateral d'esquerras coloco be´els peus i amb xapo a la segona xapa, pujo el peu dret a la punta del primer lateral i l'esquerra en una regla bonissima que queda una mica mes amunt, entaforo el dos dits de la ma dreta al bidit bonissím, pujo el peu esquerra just al costat del segon lateral io vaic a buscar una "laja" on deixo que la ma em vagi baixan fins el costat i sem quedan empotrats els dits, faic un enpeine amb el peu dret i xapo la tercera xapa, de seguida vaic a buscar l'invertit tiban-lí de la ma esquerra, coloco el peu dret dos pams en diagonal sota la ma dreta i el peu esquerra el coloco en una crosta, tot seguit vaic a buscar dinamic un lateral que queda horitzontal a l'invertit obrin els brasos el maxim, deixo anar el peu esquerra i el coloco en una regle que queda sobre la "laja" del xapatge anterior impolsur una mica el cos endavant per deixar anar l'invertit i agafarma en un lateral que em queda davant del pit pujo la ma esquerra en un lateral bonissím recoloco peus i xapo la quarta xapa, paso el braç per sobre de l'esquerra per anar a buscar una "laja" d'ombro pujo peus i paso la ma esquerra per sobre la dreta poso la dreta per damunt de la laja, recoloco peus i aja soc el repos(-Tranqui estas bé peró descansa u surts amb tota la força recuperada, respira, penso en els pasos seguens, mentalment no caic l'enllaço i l'encadeno,Vaic!-)paso el braç esquerra per sobre del dret i agafo un invertit lateral bonissím un pam i mig el costat n'hi ha un altre d'igual per la dreta recoloco peus i torno a fer la mateixa accio, l'hi xapo la 5 xapa, faic un parell d'espulsades i agafo l'invertit amb la dreta l'hi ajunto la ma esquerra el costat amb miror el lateral i vaic dinamic i amb força lagafo bé , recoloco el peu esquerra a sobre del dret i pujo el peu dret en un petit peu a l'altura de la cintura llenso la ma esquerra a la regle . tot el cos se'm desequilibra i no em deixa arrivar-í, SAQUE,AAAAAAAAAAAAAH!

-I així un cop i un altre i un altre... la questio és que just després de caure sense descansar ni uns segons torno a provar el pas de la mateixa forma i em surt, kina rabia! En fi i haurem de tornar un altre dia i aquel dia segur que sortiram, o sino un altre.. Molt bon cap de setmana amb un dia fantastic per anar el Mal Pas amb en Kiko i la Eva, vaja un dia molt productiu i on en Kiko va provar una via que a estat equipan amb en Miqui aquesta ultima setmana i es veu molt guapa i dura, ell diu que i té molta feina pero jo crec que si i va descansat sa la polirar com res en fi, JA TENIM DEURAS!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

"PLAN B"

Com va dir l'eva plan "b"! El matí del diumenge, mentres estavem fent un cafe al bar sens va posar a ploure, "-quina desgrasia i ara que farem estara tot moll!, -anirem a la cova de Santa Linya!" es un lloc impressionan, quina cova tan gran, com en Miquel diu"-se puede meter un campo de futbol dentro!-" i si es espectacular i la vweritat no enganya gens les vies son molt dures. En Kiko i en Miquel van escalfar en una via "MENEO CANARIO 7B+" una via que ja s'ha la van emportar ja fa temps i alla ja tenen altres projectes pe'l cap. Jo i l'edu ja ens vam enganxar a la via , el primer pegue em vaic trobar molt fred i molt nervios i no vai poder arribar a d'alt , aixi que vaic baixar i l'edu l'hi va tibar fins a la mateixa xapa on m'havia quedat jo! El cap de un momen ben descansat i una mica menys nervi mi vaic tornar a ficar, es una via amb molt de canto pero amb una desplom que set menja l'energia a palades, amb un pas una mica llarg a dalt on vas a buscar un moc de dreta taconejas el peu esquerra i vas a buscar una presa bonissima , aquest cop si que vaic arribar a reunio i l0'hi vaic veura molt de color! En fi suposo que hi haurem de tornar per fer-li el pegue de la muerte, un altre dia amb un ambient una mica mes tranquil , aixo si apretan-li a muerte!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

Aixo va de SETENS!

Quina cervesa tan bona que ens vam pendre abans de agafar camí, ens vam posar tots el dia del que haviem estat fent els ultims dies i cul a la furgi-fiesta! Sort que vam tenir una mica de cap i no ens vam fer una segona cervesa, perque a mig camí uiuiuiuiuiuiuiui! CONTROL DE MOSSOS! la veritat es que niongú de nosaltres el van fer bufa, encara que ningu hagues marcat peró els i vam caure en gracia i podem dir que es van portar molt bé amb nosaltres! Quin despertar tan esberat, sem van obrir els ulls i el primer que vaic fer va ser mirar la hora , els ulls encara ben adormits em van enganyar i vaic veura el rellotge "12'15- DIOS MIO!" Ja em veus despartan la Maria bestin-me i sortin de la furgi correns, i vinga sacsejar les furguis que es despertes tothom que anavem tardissim! Quan els vaic tindre tots entaulats de cop surten i em diuen"-On anem tan dora?ANIMAL!-Pero si son les 10'30!- " El final va resultar que anavem molt bé de temps aixi que vam acabar d'esmorzar amb tota la tranquilitat d'aquest món, el costat d'un gran lla el de Sant Llorenç de Montgai, si algun dia i sou aprop aneu-hi que val la pena de veura!

Cul a la furgi-fiesta i en questio de minut a eram a Os de Balaguer, un lloc una mica extrany peró val la pena , en aquest sector i vaic encadenar en el seu momen el meu primer 7a i tot Leida va trontollar del crit de felicitat que vaic fer, aixi que tornar aquest sector sempre m'agradara, sector molt ben equipat en global i si vols anar-li a tivar de foradets i regletas de segur que us ho pasareu de conya! l'Edu i la Raquel van anar cap un sector de una mica mes amun on i havien unes vies que en feien treura tot el que portes dins i una mica més , comensen per un bombo amb una sortida llargueta on si no las feta mai costa de veura després una mica de sostret i reunio, unes vies molt macas, si i aneu també us agradaran valen la pena anar a provarles, es el sector dse dalt de tot . De mentres jo i en Kiko ja ens vam fixar en una via que l'ultim dia vam provar i a ell li va sortir i a mi no aixi que vam escalfar ambun parell de vies del costat on em vaic trobar rarissim, em mobia molt malament, de cop em vaic trobar fent mantels en una via de 6b+ i patin com un burro! Després vam provar el 7a+ les tres primeres xapas son una seccio que ta la fan suar on si les fas de ben segur que et menges la via, el primer com xapo la segona i de cop ja em patina el peu i aball va! benu vaic tornar a pujar fins la tercera cinta per recordar el pasos i vaica vaijar a descansar per desprres fer-li el pegue de la muerte! De mentres en Kiko va muntar el 7a que i havia 12 vies al costat d'aquesta on va dir que i havia una seccio de nyapilles el mig que si les superaves la via ja era teva, la va matitsar! tot seguit em vaic posar la corda els peus de gat i vaic fixar la mirada a la parewt em vaic repasar elws pasos mentalment i "-Vaic Kiko!" em van sortir els pasos perfectes, sense patir massa ni vaic pensar que la tercera xapa allonyava una mica i que podia fotrem una bona costellada, després de pasar la tercera xapa vaic acabar la via amb uns nervis a dins, s'havia que ja estava peró i si queia? De cop em vaic trobar la reunio davan dels nasos i si, un altre el sac!!!!! jejejeje!!!! En Kiko li va fer el segon pegue i s'ha la va pulir com si res! FELICITATS KIKO! Després em va tocar a mi, ma la vaic mirar mentre en Kiko la pujava i amb vaic quedar una mica amb el FLAIX, aixi que vaic anar-li a muerte! en la secció clau em vaic desequilibra una mica i sem va obri la porta pero li vaic apretar tan com vaic poder i no vaic caure ! com deia en Kiko si feia aquella seccio la via estava feta, minuts mes tart amb un somriure de orella a orella ja vaixava desmuntan la via amb el segon 7a del dia encadenat a la butxaca!jajajajajajajaajajajajajaja!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Amb una motivacio que em sortia per les orellas, ja vam, anar a provar un 7b+ que havia vist que provaben un dia que vam anari i es veia dur i molt guapo, aixi que ja veus en Kiko que esta mes fort que un BOU! muntan la via , que perque se l'hi va pasar un monodit on una aranya i havia fet el niu i no es veia , perque sino sa la menjava! Jo la vaic provar un cop, la sortida te canto pero te posos llarguets aixi que ll'hi as de fer unes bones tibades, peró deseguida ve el repos, edesprés et be una secció tecnica que comensar per un envertit bastan gran i cantinua poer unes regletilles amb uns peus finets que ti as de moure amb pinses, estava fet caldo i amb aquesta en vaic tenir prou. En Kiko el segon pegue s'ha la va ficar el sarro, mes content que un all! vam tancar la porta del sector i vinga cap a sopar a Sant llorens que dema sera un altre dia!Kin sopar tan divertit!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

Cap de setmana "DESTROIER"

Després de remanar una mica de runa "per escalfar"en Kandi i la Marta van pujar amb nosaltres a la furgi-fieta i gas amunt que sens fara fosc! aquest cap de setmana ens dirigiem cap al refugi de coma de vaca, un lloc que s'havia on era que era, un lloc que s'havia de visitar, un lloc que encara que s'hapigues on queia i quines muntanyes i havian el voltan no l'acabava de lligar, no i havia set mai i aquest cap de setmana quan en Kandi em va pro`posar de pujar-hi amb tot el material ; ja em veus carregan motxilla de trastos, menjar sac de dormir, roba i tot l'equip d'escalada tan per esportiva com per llarga. Vam deixar el cotxe a la central hidro-electrica del freser, on enws vam carregar les maletas amb una mica de presa, que hi havian agut alguns entrevancas i hana-vem una mica tart, en carregar-me la maleta deseguida vaic notar que seria una caminada dura encara que només i haguessin 3h. les espatlles de ben segur que patirien l'ho seu, pero en fi ja se sap que les coses bones s'han de soar aixi que amunt. Tot d'una em vaic adonar que entre grans parets a banda i banda del camí i buscan linies que de ben segur que n'hi han la faxuga pyujada es va anar tornan més facil i rapida, "-quins paisatges tan macos, i quina solitot que si respirava!-" de mica en mica la nit sens va tirar a sobre i aixi que ja ens veus apoiant maletas a terra i (frontal al fron!) sense adonansen ens va apareixa la llum del refugi davant dels nostres ulls , donan forsa a les nostres cames i cocos per arrivar en questio de minuts ! Ja eram a davant del refugi aixo si negra nit a 2/4 de10 i vam arrivar, per la nostre sorpresa ens vam trobar el refugi a peta, "-com pot ser que estigui tan ple?-" Després de enfurtegarnos en una taula on la gent sembla que fos una mica mes amabla que la resta "encara esparem que ens contestin i ens diguin hola! PENÓS!" ens vam omplir les panxes fins a no poder més, quina mandra que tentra després de fer una mica d'esport i "ficarte les botes!jejej" Aixi que cap a dormirla que demar aniriem a provar la roca d'alla dalt i en tenia unes ganes boges! Entre 4 pets, 4rialles i algun esbufec d'algu que no el deixabem dormir "-BONA NIT!-"

SALUT I KARDALIJIMY!

UNA VIA DE LES QUE TENEN HISTORIA

Després de molt de temps de no anar a montgrony" gairebe tot l'estiu" l'Edu que amb va trucar una mica estresat amb unes ganes boges de anar escalar,estaba cansat de tanta sorra del Marroc , vam decidir de anari a tactar 8una mica aquelles xorreras que tan anyoravem. Alla vam decidir de anar en algun sector que i hagues una mica de tot pero que no i haguewssim anat mai aix9i que amb la guia a les mans i les vistes de Mongroni al nostra davan vam decidir anar a la cinglera de la bauma que m'havien dit que i havien algunes xapas que allonyaben una mica pero que les vies eran bloqueras, aixi que cap alla. En arribari vam comensar a probar totes les vies de punta a punta i la veritat es que només vam trobar una via que si queias de la primera a la segona xapa costellada asseguirada pero la resta molt ben equipades i la veritat que son macas de fer.En el sector hi ha un 7a i un 7b que ens vam comensar a mirar, pero ens vam decantar cap el 7a ja que a la guia posava que era un dels primes 7a de mongrony aixi que aixo s'havia de provar, i sense pensan-so gaire ja haviem ficat la primera xapa i ja l'estabem fent; una via maquissima, comensa amb un bombo on l'hi as dfe tibar fort per seguir una aixecada una mica delicada que en el moment que semble que hagis de caure et trobes una regleta daban dels nasos que et salba la vida i et deixa equilibrar sense problemas i xapar, despres segueix una placa tecnica amb uns moviments molt guapos per acabar en un petit sostre que teuna sortida una mica llarga on vas a buscar un bidit que no vaic aconsiguir agafrmi, crec que var ser problema de colocació, aixi que hi haurem de tornar un altre dia havia ¡m si l'hi acabo de trobar. Una via 100% recomenable que si mai sou per alla probeula que de segur que us agradara molt.

Després de comentar la vai , vam decidir danar a dinar que ja hi havia una mica de gana aixi que ens vam asentar i mossegada bé i mossegada va! En acabat vam dicidir danar a fer un cafe al bar que comensava a taparsa i no portabem gaire roba d'abric , percert ara ja us podeu preparar per pendre tes dels de veritat que tinc tetera nova gracies Edu i Raquel !


SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

QUINS PAREDONS I QUINA NOIA!

I aquest cap de setmana fent mig pont; vam agafar els trastets una mmica d'esquema que en kandi m'havia fet per arribar als ports de wbesseit i a les 9 després de sopar vam pujar a la furgifiesta i metros cap a tarragona que i falta gent. Amb una mica de vent i una mica de mandre en vam arrivar a la Horta de ST Joan on estaven de festa major i encara i havia un bon merde muntat per la hora que era, en fi vam demanar una mica d'informació en un dels 25.000 Bars que hi han a la plaça del poble i vam posarnos camí cap els estrets d'Arnes que es on ens esperavan uns viotes i unes rutes molt bones. A Dormí!

L'any demà ens vam despertar amb trontolls de la furguneta" pero quin vent que fa,no¿; ja veus!" en fi aixi que ens vam vestir, esmorzar i "en busca de les ressenyas perdidas" que ens havien dit que en un dels 25000 bars del poble les troberiem pero quin servei! 1h esperan i ni un cafe ens vam poder veura axi que cap el punt dinformació i alla ens van explicar que hi havia un llibre de ressenyes a la benzinera; o sigui que si mai sou per alla ja s'haveu on s'han d'anar a buscar. Després de veura una mena d'ensierro a la catalana molt divertit vam anar a buscar el parquing per dormir i a buscar els sectors i situarnos bé, es un lloc per anar a fer via llarga i disfrutar com un animal es veuen ¡unes linies desde 100 a 300m i mes vies molt espactaculars on si a d'anar amb una potensia d'aquelles besties , i les poques vies que hi han desportiva són molt bloqueres amb unes entrades besties a no poder més i uns pasos que fan apretar les dents, en fi si haura de tornar per comensar a encadenar asquestes linies que es beuen curtas pero molt macas.Al vespre va arribar en Kandi i la Marta que venien d'anar amb bicicleta per el delta de l'ebra i el musquits sel's havien menjat. Despres de riure un bon rato sopar fer alguna cervesota i jugar amb un diablo que en Kandi s'ha comprat i no en té n'hi idea"PRACTICA KANDY, PETARDO!JAJAJAJAJAes conya!" ens en vam anar a dormir.El diumenge ens vam aixecar amb una mica de mal temps i va semblar que ens plauria pero mentre no ho fes vam decidir que anyiriem a escalar, aixi que vam esmorzar i ... A TIBAR-LÍ! A mig camí en Kandi ens va ensenyar una placa que comensava amb aderensia i s'anava posan tiesa per acabar en una xemeneia de uns 10m i una pitita placa de surtida a dalt del cim 315m de via , "tot d'una la Maria va cridar dien: fem-la!" Jo amb uns ulls com tronjas i esberat com un nen ja em veus equipan-me ella i¡gual i en Kandi i la Marta que van fer el mateix que nosaltres ja ens veus enmerdats en la via, nosaltres primer i ells després perque mentre jop anés pujan amunt i obrin via en Kandi l'hi fes un super mini curset a la Maria de totes les coses que havia de s'haver, questio de dos llargs i la Maria ja m'enpanyia per darrera que ja s'hava que hava de fer i tenia ganes de pujar metros, doncs vinga amunt, quina noia no la vaig veura tremolar ni un moment, només disfrutar com un peix a l'aigua, anavem fent metros i ells pujava mes tranquila que una rosa , a mig de la via i havia algun paset que l'hi va sortir perfectamen i a mes els disfrutava. En arrivar a la xemeneia un petit ferenu de ma per descansar una mica i retrovarnos tots intercanviar 4 rialles i ja ens tornavem a trovar penjats de la paret via amunt, a partir dalla quedaven tres llargs i després de 6 llarg ja comensabem anar molt curts de forces aixi que vam anar pujant com pudiem a tarnques i barranques amb unes xapas que moltes per no dir la majuria habies de mirar a paris per veura la linia que havies de seguir vam anar pujan fins arrivar a dalt de tot , 315m de via i la Maria es el primer cop que fa via llarga, FELICITATS MARIA! Despres de quatre ecos i observar les vistes que i havien des d'alla d'alt"que es veien perfectamen tots els estrets d'es duna punta a l'altre, vam agafar le camí de baixada que comensa amb un petit rapel per arribar a la vall. Un bon berenar sopar i cap a casa que ja ens trobaven a faltar. Un molt bon cap de setmana amb una molt bona via, molt maca i divertida!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

QUAN DE TEMPS: EL PUIGMAL!

11 de Setembre, cim del Puigmal, ens vam aixecar ben dora el matí "6'30" a les 7'00 ja era davan de casa de la Maria amb els ulls encara una mica tancats i amb una mandre que encara no se com em vaic aixecar tan puntual, tot d'una ja vaic veure com ella ja surtia per la porta amb uns ulls ben oberts i amb unes ganes d'anar a fer cim que amb van fer posar les pilas. tot arrivan a Fontalba deiem que seriem els priers en arrivar, que anavem molt dora pero com sempre a muntanya sempre hi ha algu que va mes dora 5 cotxes ja estaven aparcats el parking i ja veiem gent que comensaven a ser el cim de la Dou aixi que amb una mica de presa ens vam calsar les xxirucas i el cap d'un moment ja ens trovabem esbofegan muntanya amunt. Semblava que ens plouria i que estava una mica tapat pero vam desidir tirar amunt fins on ens deixes el temps ja que portavem un bons cangurs per si sens giraba la truita, pero mira tot i pasar una mica de fred a causa del vent que sens va girar a mija pujada i una mica de plujim que anava caien el temps ens va deixar arrivar fins a dalt on i vam trobar una bona gentada que havia fet el mateix pensamen que nosaltres i fins i tot baixan el sol ens va comensar a fer treure algun jersei que la suor ja comensava a rajar massa. Tot de baixada vaic recurdar alguna cosa que havia patit jo en els meus primers cim que vaig pujar em vaic trobar una familia que estaven arrivan a d'alt del cim i s'havien quedat sense aigua, nosaltres com que ja baixavem i portavem l'ampolla ben plena els i vam donar la meitat de l'aigua perque almenys puguessin baixar una mica mes tranquils , i esca quedarsa sense aigua a la muntanya com ja sabem es una bona putada i peteixas una mica la verita( cal purta mes aigua del comte encara que pesi una mica mes la motxila que en depen dequins casos ens pot fer sentir millor!)
Fins i tot vam veure un remat d'izarts que estaven pasturan prop del cim de la Dou i que ens i van deixar tiralsi unes bones fotos.En fi va ser una molt bona opcio anar a pujar el Puigmal aquell dia ames feia dies que no anava a caminar i a fer algun cim i sem van posar les ilas a 100.

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

EL SEGON!!!!!!!

Kin cap de setmana!Cap a Berga i falta gent, MAL PAS! Feia dies que no ens anavem a escalar i ens posavem tan fanatics, tot i que teniem una mica de por el dia abans per si plouria o no, ens vam trobar amb un dia perfecta feia un solet ben maco i a mes feia una mica d'airet ben fresc que et feia sentir perfecta fins i tot una mica ede fret, aixi que a tibar-lí. Amb l'Edu, la Raquel i la Maria que i vam anar a dormir, vam axecarnos ben dora just quan comensava a clareja alla a les 10:30 del mati, vam esmorzar a saco amb tal rapidesa que no s'haviem ni que haviem menjat, amb questio d'una hora i cap escalar que aquest s'havia que era el dia, no nestava del tot segur pero en tenia unes ganes boges!

Vam escalfar amb un 6a molt maco que ens van recomenar i mentre estaben fent-lo van arribar l'Eva i en Kiko que ja ens habien trucat el matí per dinse qu ja baixaben cap alla baix que venien fanatics. Deseguida ja ens vam posar a muntar la via "FOT-LI DE DRET!" el primer pegue mi vaic troba amb po tot i que amb va surti aviat el pas de la via pero quan vaic volguer recular per tornar-lo a fer no i va haver manera, vaic quedar una mica desanimat, pero benu vaic acabar de muntar le via com vaic puguer i despres a descansar i a consentrar-me.

-Amb vaic fer el nus al budrier i em sentia molt tranquil, segur amb deia a mi mateix que aquell cop era el bo i que ma le mangeria, amb calsar els peus de gat i li vaic dunar amb en kiko el grigri, algu ja em tenia assegurarat no pensava en res mes que la via, em trobava consentrat i relaxat, VAIC. en tocar la pedra deseguida estava fent el repos abans del pas de la via i em trovava moolt bé vaic repasar els pasos mentalment; regleta d'esquerra coloco el talo puntejat i agafo aquell "monodit tan bo" em tenso i dinamic el bidit lateral li reboto amb la dreta coloco peus i li llenso el canto bo!; deseguida mi vaic llensar i em va surtir amb una fluidesa que en questio de segons havia pesat el pas i estava tremolant de nervis, amb vai quedar un rato a sobre reposant i tranquilitzanme i tot seguit fins a dalt, ENCADENAT,AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAh!

Aqui teniu una foto de l'ultima vegada que i vam anar si esca aquest cap que tinc......Si senyor el meu segon 7b encadenat!jajajajajajaajajajaajajaja!

En kiko mes fort que una bou es va posar a fer metros en vies noves equipades i 7a que queien com botifarres tot i que no estava gaire sa.

l'Edu cada cop mes fort i deixanto tot a les vies i anan-li a muerte! i La Raquel, Maria i Eva van fer un parell de vies i van desidir que aquell sector era molt complicat i que el sol si estava molt aixi que es van posar el solet i jacajacajaca; no estaven gaire fanatiques. En fi que cada cop que he anat aquest sector ne tornat molt content pero esca aquest cop molt mes del que mesparava amb una injeccio d'anims que ti cagues. Si esca ja ho diuen si ets una mica constan les coses van surtin.

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

Flash al castell!

Quines setmanes tan relaxans, si esca de vacanses quan comenses amb les tapetes i les cervesetes i... acabes amb un perro a sobre que no saps n'hi com treuretal de sobre! En fi sembla que com a minim no em perdut gaire forma i ara que ja comensa a camviar la tempe podrem tornar a tibar-lí i a posar-nos en forma una altre vegada!
Aquest cap de setmanas vam estar el castell amb en kiko i l'Eva, feia dies que no anavem junts a escalar, i el tio estar mes fort que dos bous! molt bon cap de setmana per comensar agafar metros que em convenen moltíssim!

Aqui l'entrada de Meriju 7a del sector de dalt que va caure a flash!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

"EL PEDRA FORCA"

"-Podriem anar a pujar el Pedra-forca?-Mulari-ha pero vols dir que aguanta-re? -Mare de deu, pero si encara m'hauras d'arrestra a mi!" I si si a les 12 de la ni ja ens veus fent bucates per esmorzar, preparan fruita, bullin macarrons , agafan les "xirucas" jeje i cap a dormis el Pedra que alla segur que i fara mes fresca que no pas a casa!

Després de un autocar i 50.000 persones que van pasar per el custat de la furgo ens vam despartar amb una sensació que era tardissim que el sol ens picaria tot el dia apa doncs corremi tots! Em vaic aixecar i com sempre la imatge del mati, la Maria ja tenia una poma entre les dents, quina pasio per les pomes! Si algun dia no ser que regalar-li li comprare una bossa de pomes! jejej Tot seguit ens vam posar les xiruques vam carregar la maleta i ens vam posar a caminar direcció cap el refugi Lluís Estasen, en questio de minuts ja estavem davan el refuji amb tota la seva verdor, una verdor que feia temps que no veia, la verdor del Pedra! quines ganes que en tenia de tornar-hi, un cop l'any si a d'anar, "visita obligatoria" ara ja es una nesecitat! Tompla d'energia per tot l'any. Vam continuar el nostre cami cap la punta d'aquesta muntanya tot pasan pe'l costat del refugi, agafan la collada verda un camí que trobo totalment assequible per a tothom i amb alguns trams distrets, amb alguna que altre pujada forteta peró amb recons molt macos, el primer que et trobes es aquell arbre mitic ,que tothom en té una foto, que esta buit per dins, un bon llampec el va enganxar i ens va deixar aquesta escultura de la natura, es molt estrany de veura i curiós.

Vam continuar pujan amb tota la tranquilitat del mon i de cop ens vam sorpendre de que encara i havia neu en algunwes reconades impresionan amb les calor que ens a fet aquets darrers dies i encara hi han plaques de gel capasaes d'aguantar aquestes temperatures que a nosaltres ens fan correr a buscar sombre i fresca perque les trobem insuportables. En questio d'uns minuts ens vam trobar el coll que hi ha just a sota de la grimpada, i si alla si, alla ens esparaven dos entrepans i si, una altre poma jej, per tornar agafar forças abans de comensar a grimpar , de tocar la pedra amb les nmans, quines ganes que tinc de tacatar pedra amb les mans em sembla qu de tantes ganes que en tenia vaic menjar-me el bocata amb questio de 4 musegades i ja estava apretan a la Maria perque continuessim caminan que ja quedava poc per arrivar a dalt! Dessaguida i vam ser, ja estavem "caminan amb les mans" ja tocavem la roca , estavem fent la grimpada del Pedra! Es una grimpada que no te cap m comp`licació si es fa a poc poc sense preses, seguin les marcas que i han i amb tranquilitat, es un tros del camí que es divertit de fer. En arrivar a dalt vam continuar per l'aresta anar pujan cap el sim amb un nuvol que toto el matí ens van estar voltan pe'l sim i no estavem gaire segurs si ens farien corre o no , en fi que quan ens vam trovar a uns metres del cim aquets nuvol es van enganxar a nosaltres i es van posar una mica molt negras, aixi que vam agafar la canal que hi ha just abns de cim i ens vam dirigir cap a la tartera de baixada amb una mica de ganes de surtir d'aquella mica de boira que no era res pero, que a muntanya una petita boira ja se sap que set pot convertis en un veritable temporal dels que et deixan sense aler del fart de correr que et fas. En pocs segons ja estavem intentan baixar la tertera miran de no patan-se cap os, el principi va ser una mica dificil pero elcap de uns centanars de metros ja vam agafar una mica la tecnica i es va convertir en una barreja de cansament i diversió que la veritat ens va pasar força rapit poder es va fer curta i tot! Vam continuar el camí que borjer fins que ens va deixar davan del cotxe on ens esparavan uns macarrons amb oli que sens van posar de muerte. En fi que va ser una excursió i que ja tocava d'anar a ferla que s'ha m'estava pasan l'arros! jajaj I si no hi heu anant encara mes val que us hop comenseu a rumiar que haviam si s'us pasara l'arros, jajaj .

SALUT A TOTS I KARDALIJIMI!

PEGUES I MES PEGUES A LA PEQUE!

I aquest cap de setmana, per fi podem tornar a tibar-lí de nou, amb una calor in-humana aixo si pero amb unes ganes boges que fins i tot aixi ens vam ficar a tibar-li sense contemplacions!

*El dissabte vam carregar els trastets a la "furguifiesta" i cap a SADERNES! Vam arrivar a mija tarde, hora que ens va anar bé per anar a fer unes vies que i han el Castell de sespasa de baix, el costat de la carretera unes vies que no haviem provat mai, teniem ganes de provarl-es, un lloc que esta iper-subat i no el recoman-ho gaire; les vies més facils que hi han tenen algun aleje que si estas comensan doncs et poden suposar algun que altre "sustu", i les mes dificíls estan iper- subades només acostari el peu, ja petina'n .La veritat si heu d'anar aquesta zona mes val que pujeu uns metres i proveu les vies de sobre d'aquestes vies que i han a peu de carretera que segur que disfrutareu molt mes! I acavar el dia amb un bon sopar i un bon vinet sota una fresca que es va posar molt bé.

*Diumentge, després de una llaga dormida i una bona relaxasió mental ens vam despertar, vam esmorzar, vam agafar els trastets, i el pont d'en Valenti ens vam dirigir! La PEQUE, LA PEQUE,LA PEQUE,LA PEQUE...... La tenia ficada el cap d'es del dia que en kiko i l'edu m'han van parlar aixi que avui era el dia d'anar-la a provar! A mes l'Edu en tenia ganes i les noies no estaven gaire fanatiques,"nosaltres anem el riu a banyar-nos i a pendre el sol, ja vindreu!, Vale vale ens veiem." Quan vam arrivar alla ens la vam quedar miran i sense escalfar ni res ja teniem posat els bodries i ja estavem enmardats a la via; Quina via tan maca es brutal té uns pasos maquisims i si no els fas ta'l com toquen i apretan-li, t'escup a l'acte, una via curta pero molt intensa, amb uns pasops raros a baix que em va costar treu-li l'entrallat, però es 100% recomenable. L'hi vaic fer 4 pegues i el millor dels tres va ser el segon però no m'havia matizat bè un dels pasos i quan vaic arrivar alla vaic caure, els altres pegues entre la calor i el cansament no van anar gaire bé la veritat pero van servir per matit-zar la via per el proxim dia que fresc i amb els pasos vistos l'hi veic molt color! En fi un bon cap de setmana dels que feia dies que no n'hi havien "AI L'AIGUA!" L'Eadu també la va fer uns pegues pero la calor també l'havia destrosat i també l'hi va costar moures pero benu matitzan sempre per el proper dia! Tot seguit un bon banyito, i cap a casa a descansar i entrenar una mica que el cap de setmana esta molt aprop!

Hi aqui teniu les mes fanatiques del cap de setmana, esque no les podiem seguir! només escalar, escalar.... insuportable! jejejeje Es broma!Quina pasiensia que tenen!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

RUIXATS I RUIXATS, PERO LA PEDRA SECA!

Dijous 8 de Maig de 2008, els pronóstics d'aquest cap de setmana eran de; "-Si panseu anar algun lloc, mes val que sigui amb varca!" Quines bones noticies amb el tem ps que feia que no plovia, molta gent feia vots d'alegria! Pero nosaltres amb una sortida entre les mans, direcció Márgalef, no sabiem si fer el viatge o no.Després de discutir-ho moltes hores(5 minuts) sota consell de sortides, l'Edu en Jacob i Jo, vam acordar que ja ho teniem tot preparat i que ho proveriem, aixo si, vam canviar la nostre direcció 180º i en comtes d'anar cap el Sud vam dirigir les nostres mirades cap el Nord, enlla darrera de les nostres muntanyes, darrera dels Pirineus "Tautavel!" Vam comunicar-ho a tota la resta de participans de la sortida; que si tenien ganes d'anar a tibar-lí si aniria. Molts van decidir que no. I nosaltres amb l'esparansa que els Pirineus fecin de muralla, i no deixecin pasar l'aigua, vam cargar les furgos i METROS, que a Tautavel falta gent! Edu i Raquel, Sol i Juan, Ariadna i Manel, Jacob, Maria i Lluís; Ens vam trobar a la Puça, es el llac de trobada on si i cadem segur que és marxa a l'hora acordada o bé un parell d'hores més tart!I cap a Tautavel!

El primer dia ens vam aixecar sota una mica de plugim que ens va ensorra una mica, aixi que vam decidir com a minim, anar a veura elos sectors per fen-se pasar una mica la set. De camí a les vies va parar de ruinejar, i en arrivar el sector que teniem més alevora en Manel és va adonar que uns francesos i estavan escalan! "-Mira Lluís i estan escalan! - Com?Hon t'ho veus ? Dios mio! Ja podem anar a buscar les CORDES!" I el cap de 5 minuts ja portavem el vodrier posat i les cintes a les mans, paret amunt i paret avall. A més va resultar que la temparetura de la pedra era idonia, perfecta, tenia una aderencia bonissima! Vam escalfar i deseguida em vaig quedar miran un 7a+ que havia provat l'ultima visita que i vaig fer i a la segona xapa em vaic despenjar perque no l'hi veia color n'hi res, ni una presa, només uns laterals que era incapas ni de tan sols agafar-hi equilibrí; Peró aquest cop vaic trovar la sequencia i el tercer pegue, FLASS!"-Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ENCADENADA, Aaaaaaaaah!" Vaig aconseguir concentrar-me de ta'l manera que no vaig haver de reposar en tota la via, vaig pujar per ella amb una fluidesa que pocs cops aconsegueixo (tranquil). En Jacob va encadenar la seva primera via! I m'ho fa a França, una via amb algun que altre aleje i una fisura que ti havies d'anar posan bé o paties com un tros "d'ANIMAL!" Felicitats Jacob!I l'Edu, fent metros i encadenan totes les vies que se l'hi van posar per davan sense contemplacions, A MUERTE, Edu!La resta va anar provan les vies que la Raquel anava muntan, que no encadena per falta de confia-sa, i d'altres com la Maria que va aprofitar el dia per relaxar-se en aquest lloc tan maco. A la nit un bon sopar de germanoramb una mica de muscat"vi rosat" i entre cans de la Sol i melodies que la Maria anava treien amb una guitarra que encara no ser ben bé d'on va sortir! Ens vam anar endurmiscan entre rialles i mirades furtives que ens creuavem de tan en tan!

El segon dia; ens vam despertar amb uns plugims una mica mes forts que el dia anteerior i vam desidir que almenys aniriem a caminar una mica i a visitar la caverna de l'home de cromenyor! Pe'l cami ens vam trovar una cabanya feta de pedra ,"-Ipodriem venir a dormir algun dia?" Dingu va respondre i entre rialles i esbofegades vam continuar pujan cap d'alt del turó, quines vistes! Teniem tota la plana els nostres peus, la plana de Tautavel.

Vaixan del turó vam tenir la gran idea d'anar a fer un banyito al llac, i esclar, amb una mica mes del comte de testosterona per les nostres venas, XAP tots tres a l'aigua! -Edu, Jacob i Jo- la veritat es que stave freda , però sens va posar... vam quedar nous! En aquell moment van arrivar en Kndi ila Marta ! Que feia que no ens veiem? Ja ni m'enrracordo. Que divertit, quina situació nosaltres banyanos i ells dos abrigats fins a les orellas! Mentre ens estavem posan el dia de tot ens vam adonar que la opedra ja estava seca que ja podiem anar a tibarlí, dit i fet ens vam despedir d'en:Jacob, Sol i Juan, Ariadna i Manel; i cap escalar. Amb l'Edu vam anar a provar una via que amb la de mallons que i havia deixat ja la podria haver reaquipat tota, peró jo tosswot alla! El primer pegue no m'enracordava gaire de la sequensia que l'ultim dia havia tret; El segon pegue, quan vaig arrivar a la sortida del sostre i vaig agafar la pinsa, vaig notar que estava preparat, tranquil i que era el moment! Mi vaig llensar, la vaig agafar deseguida vaig pujar el peu dret i tot seguit la ma dreta i reunio!ENCADENAT el segon 7a del cap de setmana i les dues vies pendents que tenia a Tautavel!Aixo s'havia de celebrar! vam agafar els trastets, vam anar a buscar les "dones"jeje i cap a sopar -amb alguna que altre patinada pe'l riu EH MARIA!- ja eren les 9 del vespre!Un bon sopar! I cap a dormir!L'ultim dia, Uff! Ensvam aixecar i el cel estava ben destapat amb alguna clariana que altre, pintava dia de calor i de pedra molt calenta , a suar! Després d'esmorza, vam agafar el material, la Maria amb va mirar molt seria i emva dir,"-Lluís tinc unes ganes boges de tibar-lí! - Dios mio!, Kandi alla on vau estar ahir estava bé no?Ivoleu tornar?" Cuatre salts ja herem el sector, la Maria ja m'estava asseguran. La Raquel ja estava obrin una via que quan vam acavar, la Maria ja si va ficar sense pensar-so n'hi un moment. Entre paraules de "-que no puc! que vigila! i com tinc de pujar per qui?" En questio de minuts ja era el costat de la reunio amb una rialla de orella a orella i amb unes ganes boges de ferna una altre. Quines noies, aquestes escaladores que no tremolen davan de res , si noens espabilem ens fotran canya, aiaiai! En Kandi i la Marta ,després de molt de temps de no escalar van estar tiban per el sector i provan les vmies que fes falta, com uns autentics valents! Quan de temps que feia que no escalavam junts.I jo i l'Edu vam estar provan uns projectes del sector molt interessans, amb uns passos llarguissims i uns alejes, que encara no entenc com l'Edu arribava a les presas, no ser si les haurem cotata bé pero les vam deixar de 6c i 6b; No ser si l'haurem asertyat pero la veritat esca val al pena probar-les.En fi un cap de setmana no gaire fanatic, però amb encadenes que ja comensaven a pesar una mica i feia falta treurel's de sobre. Aixa que si voleu pasar un bon cap de setmana fanatic o no, ja ho sabeu a Tautavel heu d'anar. Val la pena feri una visita!



SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

PAPER DE VIDRE O PEDRA?"SABASONA"

Aquest pont, cap a Sabassona!escapan-me a hores perdudes després d'estar entrenan a base de colocació de toxanes, totxos, fer porlan, picar amb l'escarpa,..."paletilla" doncs cap a blocar a muerte, amb en Pere que després d'entrenar (munyin) vacas, ensilar,... "pagès" doncs també venia i ens posabem a blocar fins que els meus dits deien prou, quin mal Jimi! En canvi en Pere sembla que tingui les mans de ferro! No s'ha l'hi ensetan n'hi una mica, estar tan acostumat aquella pedra que n'hi la nota!

Ens vam trobar enmig del prat de Sabassona amb en Pera, "-Que pasa tio? Feia dies que no anavem junts a tibar-li? -Ja veus tio , entra una cosa i l'altre no hi ha manera de coinsidir mai, As entrenat gaire?" Després de fer una mica de conya ens vam quedar serios , ens vam quedar observan aquellas pedres de Sabassona, amb les irregularitats i la histories que ja estan grabades en la sevas parets (recons),... desde fa questions de minuts fins fa molts d'anys enrera. Sense ni miran-se ens vam posar a caminar, amb les nostres mirades perdudes enmig de les pedres, tot dien-se "-Quin bloc provem?-El que tu em diguis Pere, jo porto la corda per si mes tart ens animem o si l'energia ens deixa." I ens vam endinsar en el petit mon de Saba de romas, bidits, cantos i una infinitat de pasos que et fan posar els peus a lloc o t'escupen d'ella quan menys tu esperas. Aquesta escalada et fa adonar que la colocació de peus es importantissima i que encara que en un lloc ti aguantis si no colocas bé els peus, d'alla no ti mauràs ni tibanlì a muerte!

En Pere, em va posar les pilas! Si esque a cada pas que probavem el treia ell primer, i desprès jo, quin tio tan flexible. Té una colocació i una tecnica que encara no he assumit, només li tibu i li tibu i els peus els oblidu en menys del que tardo a fer el primer pas! " Ens em de consentrar mes!" vam enganjar un dia molt maco amb un bon sol i no massa gent, s'estava de puta mare, poder també va ser per l'envient que vam tenir entre els que l'hi estavem tiban, o per les ganes que teniem de tibarli, o potser va ser la magia que si respira , la veritat es que no ho sabre peró, companys , quin dia,QUIN DIA!

Vam acabar amb les mans que ja xerraven per si soles, "zumum zumzum..." estaven demanan a crits una mica de relax! Aixi que per acabar el dia ens vam anar a tibarli en un ultim bloc que jo ja ni mi cantejava; Joder! No podia aixecar el peu de terra! Després de intentaro uns quans cops, vam desistir i vam acavar recordan vellas histories, mentre es feia de nit, alla el mig d'aquell bosc de pins i de petites pedras que ens fan sentir tan a gust. "Bueno Pere, fins la proxima!", " vinga ens veiem Jimi"

Salut a tots i kardalijimi!

PODREM ESCALAR DIUMENGE?

Quins diumenges i quins dies de plugims que em tingut! Tot i que ha anat molt bé per l'aigua que escaseja bastant, encara que ho hauria de fer un mes seguit per omplir una mica el pantanu; quina desesperació dos diumenges seguits ploguèn d'una manera que només feia que enmardaro tot i no regar gaire, i el pitjor de tot es que no podiam anar escalar! Aaaaaaaaaaaaah! Joder quines ganes que en tinc.
Pero tranquis que aquest cap de setmana sembla que s'acosta una ullada de sol perque poguem anar a tibarli una mica si mes no podrem tactar una mica la pedra i deixar-rem un rato la resina, perque descansi una mica. Vinga consentremnos tots i fem força perque s'aguantir una mica aquest sol per el diumenge si mes no unes hores!

Salut a tots i Kardalijimy!

SOL O SOMBRE?

Típic dia d'entre mig d'estació que el temps no sap ven bé que fer si acaba fent un dia de calor total o un dia de fresca. Em l'Eva no s'haviem si està a la sombra, ja que hi feia fresca o si està al sol torrant-se de calor quin dilema! El que està clar és que ja s'acosten aquells dies de calor insoportables, que sua fins hi tot la roca! L'ESTIU JA ÉS AQUÍ!

Qui dia tan maco!El matí, es veia una mica encalitjat cap a la banda de Berga, però nosaltres"Kiko, Eva, Edu i Jo", amb els ulls direcció a Berga sector " El Mal Pas"; i el cap en les parets "-Quines vies hi haurà? Seran dures?...NERVIOS! Amb 1h. de rellotge ja erem a peu de via, sortin des de St. Hipolit. Quins diedres tan macos que hi han en aquest sector fins i tot desplomen una mica i tot. Un sector diferent de tot el que he conegut a Berga, totalment diferent de tot el que coneixia de la zona.Sembla que hi hagin ficat un tros de Monserrat allà al mig, d'un lloc que diries que allà no l'hi pertocaria estari, quin sector tan maco a més a més et fa anar el coco a pinyó,et reactiva fins el punt de comensar a tremolar i haver de saltar de la pared, fer una bona bolada per alliberar tensions i tranquilitzar-te una mica, "-Ojo JIMI que volo!"

*I l'Edu amb tot el que si a de posar ens va premiar amb un espectacle dels

bons, una anècdota d'aquelles que no oblidarem mai ningu dels que erem allà; "-QUE SIGUI EL QUE DÉU VULGUI!" Si senyor, al final del dia ho deixava tot a les vies del sector amb un gran "vuelo", d'aquells que fan posar els pels de punta, clar que si, amunt Edu! A MUERTE! Ha començat trepitjan fort i cada cop més, a vegades trobant passos que no saps ni com si ha agafat" Hi ha una regleta!" Hi nosaltres haven vist com si agafava i encara busquem la regleta!que allà i havia un romo que te cagas!ANIMAL!

*Després d'escalfar una mica , en kiko ja es va començar a mirar una via que li va fer el pès, i sí sí; el cap d'uns minuts ja estava tibant-li , A MUERTE! Quina via, una sortida amb molt de canto desplomat i brut, d'aquell que ti aguantes però no acabes destari mai segur, quina sensació de patinar, en acaba el desplom et ve la sortida, i quina sortida, un pas bloquero de tibar-li a muerte, agafa una regleta d'esquerres, una mica de contorsio i enpeinar-li el peu, d'una manera que mes val no pensari massa com el tens posat, agafar un monodit i a muerte al lateral! Tot seguit, després ajuntar-li a un canto bò a sobre del lateral i cantaco inhumà! Però abans del cantaco, les ganes de corre i acabar de surtir del pas, m'equivoco i caic,després de "lo xungo"; AAAAAAAAAAAAAH...EM CAGO......Però buenu, haurà quedat pendent, més deures! En kiko, se l'enporta cap a casa dins del serro amb un somriure d'orella a orella feliçitats kiko, Quin BOU que estas fet!El primer pegue no li va acabar de veure color però entre els dos, el segon pegue li va veure un color que t'hi cagues i se la va pulir em questió de segons.

És un sector 100% recomenable que s'hi ha de fer una visita a les que si vulguin, a més a més si van equipar vies noves, i sempre si poden trobar coses noves per provar i tibar-li una mica o molt, ja que és un sector que hi ha de tot i ningú no es quedarà insatisfet sinó totalment al contrari , em unes ganes de tornari... O almenys jo, si que us puc dir que ja tinc ganes de tornar-hi.

*Aquí teniu el Mapa: La manera d'arrivar-hi no té gaires complicacions. Quan ets a Berga direcció cap a Solsona c-26, i vas tirant per una carretereta de revolts fins que passem Espunyola, després d'una recta bastan llarga a mà dreta i trobem un trencant que marca Capolat. Anirem seguin la pista asfaltada direcció Travil, fin arrivar en un gran queixal fet al mig del single perquè i passi la carretera; a mà esquerra queda el single, aparqueu on pugueu, deixant tots els camins lliures, i el sector queda a la dreta del queixal, ja es veu un camí que està molt escarbat.

*Aquí teniu les ressenyes del sector per si teniu ganes d'anar-hi algun dia:

RESSENYES: 1." " 7b 2.Pepi yes 6b+ 3." "6a?

4. L1 Cal nen Rosa 6c "25 mts" L2 Cal nen Rosa 6c "16 mts"

5.El noi del pijame de ratlles 5+/6a 6.Teia de maria 5+ 7.Peu de Moix 6a 8. Diedre Suprunaman 6b+ 9. Flor de neu 6c+ 10.Nomes et tucara qui tu vulguis 6a 11. Agonia d'hora baixa 7a+ 12. Volare 6c 13. Fotli de dret 7b 14. Casserres 7a 15. 65/05 7a+ 16. Sant Antoni 6a+ 17. La pedra Filosofal 6c/+ 18. La dels ositos 5+ 19.Amic trait 6c+/7a 20. Espero del perito 6a+ 21.Variant segon tandem 6a+ 22. 2 tandem 2 4+/5 23. " " 4+ 24.Bin Laden Towers 6b+

¡SALUT A TOTS, I KARDALI JIMI!

Grimpant per Montserrat.

Cap de setmana a Montserrat! Després de tota la setmana a casa entranant al plafó, arriva el cap de setmana i els mòbils començen a sonar! Qui serà? En kiko! "-ke hem de fer? anar-li a tibar, no? -Va tio demà a les 10 del matí, al lloc de sempre! -Fet. ja trucaré l'Edu . -Ei que en Popi també ve, i té unes ganes boiges d'anar a Montserrat! -Perfecte ja hi tenim deures, kardali ! , fins demà." A les 10 del matí ja estava el lloc de sempre esparant que tothom arrivés, amb uns nervis a sobre com cada cap de setmana i si! ja veig que surten els cotxes pel trencant, ja són aquí! I cap a Montserrat, sector "la Desdentagada" -un sector dels que m'han agredat més de tots els llocs de la zona que he estat, potser per la reconada que fa el sector, potser per aquella perdiu que vaig sentir cantar aquest cap de setmana, ... O serà pel viote que estem provan! Joder, Quina via tan bona! És d'aquelles vies que es van fent be des de baix, que costa de memoritzar un ou de tants boquetes que hi han, lleugerament desplomada, fins que arrives al repòs de la via,"-Deixa els brassos estirats i descansa. -I jo pensant, però si quasi no m'aguanto aquí i a més a més i tinc de descansar! ho intento i ho aconsegueixo una mica." després del descans et venen les dues últimes xapes i reunió. Però quins últims metros, "de paso en paso i tiro amunt porqué no me paro!", A MUERTE! Però al final, la pila estava tocada, i va quedar pendent, AAAh quina ràbia! joder haurem de tornar-hi més forts! Una via 100% RECOMENABLE! si mai sou per aquest sector busqueu-la , demaneu per ella i proveu-la, segur que no us deixarà indiferents. No me'n recordo del nom però demaneu un 7a+ molt guapo! Recordeu sector "la desdentegada" val la pena fer-li alguna visita. I sobre tot com en tot Montserrat, penseu a dur un bon casco si hi aneu, que a Montserrat sempre plouen pedres. Més endevant ja us penjaré les resenyes, per qui les vulgui . Salut ha tots i Kardali Jimy!

LA CASTANYADA

Aquell dia vam arrivar dora, a les deu passades del mati. Amb les ganes de provar una nova via,d'aquelles que et fan suar i volar uns quans cops. I la Castanyada sens va creuar per davan,a per ella!