AVUI SI QUE L'EM LIAT!

Aquest cap de setmana si , el temps va dir que els novuls ni s'acosterien per les muntanye, "l'estiuet de Sant Marti!" Aixi que amb el sol del nostre bandol, l'edu , en Raul, en Dani i Jo cap a Sadernes un altre cop que la setmana pasada allo de quedra molls com un anec no em var molar i ames tenia una via que tenia ganeses de tornar a fotre-li un bon pegue , que em vaic quedar amb el gusanillo! I em sembla que l'Edu també! Despres de fer el cafe i de fer una tiradeta fins el sector , ja ens veus amb els trastets, carregats a les nostres esquenas i direcció cap a la panxa del Bisbe, En arrivar jo ja em vaic posar el bodrier i l'hi vaic donar el grigri a l'Edu mentre ell se'l posava ja estava ficat al 7a+ de la setmana pasada notan com la adrenalina ja em corria per la sang, va ser un pegue per acavar de treura els passos, matitzar, escalfar d'estranquis i muntar-la. La veritat esque es una via molt bona que te algun pas psicologic i un pas de regleta que si el tactes a la primera ti quedes pero sino costa bastan, i a mes es d'aquells que et menja el power com una mala cosa,pero la vaic veura molt bé pero després el segon pegue anan bé de forses en arrivar el pas de psico em vaic acullunir i amb vaic pillar a la corda ben rapid! quina rabia hauria caigut! o no! pero s'em va creuar auixi que hi haure de tornar! A l'Edu com sempre el coco el va traicionar i no la va acavar de fer , tot que va sobrat de forses, el coco també l'hi va fallar, pero benu el proxim dia! En Dani que escalfant i tot va provar FERNANDO GANGO 7A i la va encadenar com si res, aixo si després va fer una migdiada de camello! i en Raul tambe es va ficar a fer la via , a ell gairebe l'hi surt i va ser ben bé perque anava a vista perque sino crec que l'hagues encadenat! després d'aqueta menjada pero no l'hi van quedar forses per un segon pegue a muerte i tampoc la va treura. llastima , pero el proxim dia segur que cau! Després de tota la descarregada d'adrenalina encara va quedar forces per una altre via i la veritat es que va valdre la pena haurieu d0haver vist en Raul i en Dani , vam pasar un molt bon rato! Aixi que ja hu sabeu que si sou per Sadernes i no s'haveu ben be on anar pasau-vos per la panxa del Bisbe que es un lloc que no us deixara iguals, conteu amb vies de mes de 30m. i de molta pila!


SALUT I KARDALIJIMI

COM UN ANEC!

Un dia després de molt de temps haviem decidit d'anar a Sadernes, Olot! Feia que no tactava aquella pedra, ni m'an recordo! haviem quedat amb en Kiko, Popi, Roche, Cisco, Germa d'en Popi, L'Edu i Jo. Tot i que el temps no prometia gaire i es veia bastan tapat , nosaltres cap a Sadernes que i falta gent! En arrivar-hi ens vam trovar una cantitat de gent impressionant, gent a caminar , gent a escalar, de fet es normal si es que a Sadernes, es un lloc que enganxar i dona molt per disfrutar. Mentre anavem aparcar la furgo i aprufitan l'amvientillo vam deixar en kiko el mig del camí amb tots els trastets, amb un top-manta dels de luxe, jeje! El cap d'un moment en kiko ja estava cridant; Me lo quitan de las manos!jejej!
El cap d'un rato, ja estavem tots junts i haviem decidit anar a la panxa del Bisbe, lloc on hi tenia una mica de mal record, ja que el primer cop que hi vaic anar , va ser una mica fetidic ,i em va deixar molt mal regust de boca, tot i aixi la motivacio no va baixar i esperava que aquesta colla m'enssanyes alguna via d'aquelles que son bonissimas! I aixi va ser, primer una de les noves vias equipades en el sector,un 6a+ molt maco i que et fa moure, bonissima per escalfar , i tot seguit ja ens veus liats en una via del costat de Fernando Gango 7a, un 7a+ guapissim i super ben equipat, la llastima va ser que quan vaic ser a dalt , les mevas orellas em van fer girar direcció gorgs amunt i en veura la tromba d'aigua que sens acustava , ja em veus baixant a tota llet desmontan la via i intentan de posar-me a cubert,llastima un segon pegue ahagues set brutal, al final no var servir de gaire perque vaic quedar xop, pero xop, semblava en BOB ESPONJA! El final vam acavar fens uns quintos , aixo si el bar!jeje I entre que si ja fa sol, que la pedra ja esta seca,... i que ja no plovia la motivacio va tornar i ja ens veus baixant a tota llet cap el bolder ,a tibar-li com animals i acavar totes les nostres forças, que aixo no es podia quedar aixi! El proxim dia sera!

SALUT ATOTS I KARDALIJIMI

INNOMINATA 7B?

Un mati amb en Pera i l'Edu cap a Sabassona , la verita es que no prometia gaire perque es veia tot molt humit, pero tot i aixi vam agafar els crxpats i les cordes , cap a tactar pedra, en arrivar alla com sempre ens vam trovar el Dau d'avant dels nostres ulls i amb ell la Innominata una via que la he vist ja molts cops, i cada cop que la veig em recordor del viedeo den Ferran que hi ha penjat a internet fent-lo amb solo i penso que l'hauria de provar aixi que avui entre tots tres ens vam motivar i de cop ja em veus penjat de la primera xapa , buscan algun canto, peró no no n'hi ha cap de canto només hi han uns romillos que són unes nmierdesillas! Mentre mestava barallant amb la pedra de cop em giro i veic que arrivava en Ferran, ostia quan de temps s'havia que estava fent bloc a pinyo, pero feia que no el veia la ostia, ell com sempre motivadissim pedra pedra i pedra, tot i aixi em va parlar de un nou bulder que ell i uns quans dels que van escalar han muntat un bulder, per Vic i que es veu que esta tan bé , el problema es que no em va quedar clar ni on n'hi quan l'innaguravem, eram tres i em sembla que cap dels tres es va quedar amb el dia , en fi haurem de mirar d'enterarnos.
Després de posarn-os el dia ens va recomenar que muntessim la via per d'alt i que ens la miressim i la netagessim que seguramnet estaria una mica humida i que seria millor, ai xi que ja em tens per l'altre banda carregat amb la corda i cap a montar-la, quin cangueli que em va donr aixo! despres de muntar-la i de mirarla bé, l'Edu em va pillar i vanga cap a dalt, pero en arrivar els passos de rumillo em queda enganxat alla i petinava com res, al final el segon pegue l'hi vaic veura una mica de color pero, anava en top i ames la veic molt lluny, questio de tornar a posar-nos en forma. A l'Edu el fert de que siguessin passos molt llargs l'hi soposava fer uns dinamics molt llargs per ell , pero si haguessin set mes curt crec que l'hi ahaguessin surtit mes bé! I en Pera ja va provar una mica de corda ,després de estar estargassat pels prats de Saba amb el seu matalas nou i prenen el sol!tot i aixi i després de la llarga lessio ja torna a porta motivació a dins i de mica en mica ....

SALUT A TOTS I KARDALIJIMI!

EL TER ESTA GLAÇAT!

No gaire dora , vaic pasar a buscar la Maria, com molts dies havia estat parlan amb ella aquest any tenia ganes d'acavar de coneixa els caminets de Vall Ter. Lloc on m'oriento a partir del coma de vaca la ,vall de Nuria i els llacs de Caransa, pero tot i aixi com que mai s'ha m0'havia donat per anar a fer camins que unien als pics de la vall , no m'acavava de situar bé aixi que ja era hora de comensar a tenir clar tota aquella zona. Vam decidir de fer el pic de Bastiments, un cop a dalt seguir la cresta del Freser fins a fer el cim del freser, tot seguit seguiriem cap el cami del pic de l'infern i baixariem cap el coll de la marrana i cap el cotxe! La primera pujada des del cotxe fins a ull de Ter et fa treura la llengua, pero cada cop la tenim mes superada i no ens la fa treura tan, a mija pujada pero ens vam adonar de una cosa ,la riera que sinisia en aquest indret que es el neixament del ter estava ben glaçada, aixo volia dir que per aquells indrets ja comensava a glaçar fort a les nits i que segurament seria dels ultims caps de setmana que no i veuriem neu, l'hivern ja comensa a treura el nas! Continuant vall amunt fins arrivar al coll de la Marrana , el Bastiments ja ens anava ensenyan la seva grandesa davant nostre com si eltinguessim a tocar , pero nomes ho semblava perque encara i havia una bona suada fins a dalt, aixi que entre aprenen una mica de ingles i quatre rialles vam ser a dalt del cim on ens vam menjar un bon bocata asentats el cim amb les vistes de la vall, una vall esquerpa cremada pel's llargs hiverns que atrevessa any rere any, sense descans, només una petita alfombre d'herva neis any rere any que fa tenyir tot de verd aquestes muntanyes tan ferestecs.
Despres d'agafar energia ja ens veus mirant la cresta del freser , i quina cresta no l'havia trepitjat mai i aixo va fer que ,a part de les sevas bandes escarpades, tingues unes ganes de ficar-mi com mes aviat millor. Com vaic disfrutar , es una aresta que sense neu es molt maca i divertida de fer aixo si s'ha de vigila no anar tiran pedras vderrera teu ja que estan totes posades una sobre les altres i s'ha destar el cas, pero tot pensan, aquesta aresta a l'hiver a de ser brutal et deu fer posar els nervis a tope, queda pendent!

En arrivar el pic del freser vam caure rendits el costat del la fita del cim i ens vam quedar miran el cim de darrera el Pic de l'infern , amb la motivaci ó que portabem ja ens veiem pujan un altre cim el 3 del dia! peró la nostre ruta ja estava completada i avegades camviar els plans a muntanya no es el millor que pots fer, a mes a més, agues sigut molt facil arrivar-hi des d'on eram i vam decidir deixar-lo per un altre dia , fer la ruta completa i seguir fins el Nou creus!

Aixi que vam agafar el camí que ens portava altre cop cap el coll de la Marrana i tot trnquilament ens vam dirigir cap el cotxe amb la motivació d'haver asssumit un indret mes. Ara us diria que si no l'heu fet mai aquesta aresta val la pena no hi ha massa distansia de Bastiments al Freser i la veritat fa que la caminada es torni , com sempre molt divertida!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMI!

EN PERA A TORNAT!

Divendres a les 11 davant de casa, ens vam retrovar amb en Pere i Edu, retrovament amb el fanatisme bloquero d'en Pere, després de recuperar-se d'una lesió bastan xunga en temps de neu, ell ja venia amb les pilas cargades i les ganes de pasar-so de puta mare. Després de forsas emaneios de que fer i de on anar, el final van proposar d'anar a TARGASSONE a blocar el maxim, fins a reventar, ja que només i pujariem un dia, voliem anar a totes! Aixi que cap a dormir el costat de la pedra, per comensar aquell estat de "NERVIOS" amb unes ganes de que es fes de dia impresionants! Quan vam despertar-nos amb un bon susto del movil d'en Pere i alguna sacsejada de l'Edu que ja voltaba per fora ens vam posar a esmorzar rapidament. En acavar, tot parlan d'en Dani, que havia de ser alhebora, de sobte veiam pasar una furgoneta per davant dels nostres ulls, "hosti, pero si es en Dani!" ja ens veus a tots fen senyals perque ens veies, ja que semblava que anava una mica adormit i no ens veia ! Després d'anar a fer un cafe frances "QUE MALO QUE ERA!" vam dirigir-nos cap el sector que en Dani l'enomenava la Plaça, i com que ell ja i havia anat bastan

dons tots a darrera seu que ens guies per aquell mig de blocs impresionants, amb unes formas que semblava que et cridesin i que et diguessin vina..... En posarn-os a blocar vam descubrir que aquell granit a cada pegue set menjava les yemas que feia por! Pegue rera pegue les yemas cada cop feien mes mal pero no ser ven bé per que tots ens tornabem a ficar sobre del crxpat i tornabem a blocar i a blocar i.....tots un darrera l'altre fins que a algun els i surtia el bloc i els altres i anaven foten pegues sense parar, per cert felicitar a l'Edu que el tio estar molt fort i es va menjar tots els blocs que vam estar provan, uns queants pegues i el tio surtia per dalt com si res, El tio si continua aixi no deixara bloc per taxar! Despres que arribessin en Raul l'Estel i la Arlet, vam canviar de sector buscan altres blocs per provar, i la veritat que fossin mes facils perque ja estava cremadissim.

La questio Es que per ser el primer cop que i vaic anar tot i no acavar de sortir per d'alt dels blocs i deixar-los per fer va ser un lloc que em va agradar molt i que també recomanaria a tothom que l'hi agradi el bloc, i el que no tan també m, QIUNA KANYA!

SALUT ATOTS I KARDALIJIMY!

GORGES DE LA JONTE, 3

Encara que l'escalada esportiva a les Gorges de la Jonte visqui sota l'ombra del Turn, també i podem trobar alfgun sector d'esportiva, amb tot tipus de graus des dels mes facilets fins a mijans alts. Un dels dies que vam estar per la Jonte, ens vam dirigir cap a un d'aquest sectors, que com la resta de sectors de vies llargas de la zona i sectors d'esportiva hi ha una bona aproximació , cara amunt , fente treura la llengua i alguna que altre gota de suor. Desp´res d'arrivar el sector ens vam trobar amb unes vies que seguien la tonica de totes les gorues super ben equipat , vies molt i molt llargues i sobretot diversio assegurada.

SALUT A TOTS I KARDALIJIMI!

LA SINCRO DEL EDU

"vols dir que esta gaire bé el cami, tranki que la setmana pasada jo ja i vaic pujar!"Aixi comensava la nostre aventura del cap de setmana pasat, Kiko i Ev, Edu, Popi, Cisco, Roche i jo, cap el clot de l'espasa despres d'una trobada que feia molt de temps que no es produia, feia mesos que no agafavem tots i ens anavem cap a tibarl-hi a muerte , la nit anterior com sempre em pasava abans no havia dormit gaire bé pensan en regletas cantos i reunions, peró després de una bona sacsejada de camí per arrivar el sector ja teniem la paret davant dels nasos, amb un cel que semblava que seniria tapan durant el dia pero nosaltres ja estavem equipats i buscan vies per comensar a fer metros, escalfar i taxar! Nosaltres despres d'haver escalfat bé vam buscar una via per provar i ens vam decidir per un 7a anomenat el VICARI, una via no massa alta pero amb un parell de passos bloquers el mig que et cremaven la pila una mica, la resta era de moviment i algun que altre peu finet peró podia sortir! La llastima es que després dels primers pegues els nuvols ja treien molt el nas i ja ens veus corren desmontant per por de mollar-nos massa! En Kiko com sempre fort com un toro es va endur Ulls de Neptu 7a , via tipica de la zona i diuen que molt maca i bonissima , KANYA KIKO!le provada mai, pero després d'haver vist una mica com anava ja tinc ganes de provar-la. En Popi com sempre a ritma de setens a pinyo ni la mes minima petinada fi com un all , i en cisco i en Roche també a ritma de setens anar provan vies. Vaja un cap de setmana fanatic, dels que feia dies , setmanas , mesos que no vivia! Cal dir que el Clot es un sector que si no l'heu nat mai a visitar feu-hi una visita encara que s'hagi de caminar una mica val la pena!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMI!