PAPER DE VIDRE O PEDRA?"SABASONA"

Aquest pont, cap a Sabassona!escapan-me a hores perdudes després d'estar entrenan a base de colocació de toxanes, totxos, fer porlan, picar amb l'escarpa,..."paletilla" doncs cap a blocar a muerte, amb en Pere que després d'entrenar (munyin) vacas, ensilar,... "pagès" doncs també venia i ens posabem a blocar fins que els meus dits deien prou, quin mal Jimi! En canvi en Pere sembla que tingui les mans de ferro! No s'ha l'hi ensetan n'hi una mica, estar tan acostumat aquella pedra que n'hi la nota!

Ens vam trobar enmig del prat de Sabassona amb en Pera, "-Que pasa tio? Feia dies que no anavem junts a tibar-li? -Ja veus tio , entra una cosa i l'altre no hi ha manera de coinsidir mai, As entrenat gaire?" Després de fer una mica de conya ens vam quedar serios , ens vam quedar observan aquellas pedres de Sabassona, amb les irregularitats i la histories que ja estan grabades en la sevas parets (recons),... desde fa questions de minuts fins fa molts d'anys enrera. Sense ni miran-se ens vam posar a caminar, amb les nostres mirades perdudes enmig de les pedres, tot dien-se "-Quin bloc provem?-El que tu em diguis Pere, jo porto la corda per si mes tart ens animem o si l'energia ens deixa." I ens vam endinsar en el petit mon de Saba de romas, bidits, cantos i una infinitat de pasos que et fan posar els peus a lloc o t'escupen d'ella quan menys tu esperas. Aquesta escalada et fa adonar que la colocació de peus es importantissima i que encara que en un lloc ti aguantis si no colocas bé els peus, d'alla no ti mauràs ni tibanlì a muerte!

En Pere, em va posar les pilas! Si esque a cada pas que probavem el treia ell primer, i desprès jo, quin tio tan flexible. Té una colocació i una tecnica que encara no he assumit, només li tibu i li tibu i els peus els oblidu en menys del que tardo a fer el primer pas! " Ens em de consentrar mes!" vam enganjar un dia molt maco amb un bon sol i no massa gent, s'estava de puta mare, poder també va ser per l'envient que vam tenir entre els que l'hi estavem tiban, o per les ganes que teniem de tibarli, o potser va ser la magia que si respira , la veritat es que no ho sabre peró, companys , quin dia,QUIN DIA!

Vam acabar amb les mans que ja xerraven per si soles, "zumum zumzum..." estaven demanan a crits una mica de relax! Aixi que per acabar el dia ens vam anar a tibarli en un ultim bloc que jo ja ni mi cantejava; Joder! No podia aixecar el peu de terra! Després de intentaro uns quans cops, vam desistir i vam acavar recordan vellas histories, mentre es feia de nit, alla el mig d'aquell bosc de pins i de petites pedras que ens fan sentir tan a gust. "Bueno Pere, fins la proxima!", " vinga ens veiem Jimi"

Salut a tots i kardalijimi!