QUINS PAREDONS I QUINA NOIA!

I aquest cap de setmana fent mig pont; vam agafar els trastets una mmica d'esquema que en kandi m'havia fet per arribar als ports de wbesseit i a les 9 després de sopar vam pujar a la furgifiesta i metros cap a tarragona que i falta gent. Amb una mica de vent i una mica de mandre en vam arrivar a la Horta de ST Joan on estaven de festa major i encara i havia un bon merde muntat per la hora que era, en fi vam demanar una mica d'informació en un dels 25.000 Bars que hi han a la plaça del poble i vam posarnos camí cap els estrets d'Arnes que es on ens esperavan uns viotes i unes rutes molt bones. A Dormí!

L'any demà ens vam despertar amb trontolls de la furguneta" pero quin vent que fa,no¿; ja veus!" en fi aixi que ens vam vestir, esmorzar i "en busca de les ressenyas perdidas" que ens havien dit que en un dels 25000 bars del poble les troberiem pero quin servei! 1h esperan i ni un cafe ens vam poder veura axi que cap el punt dinformació i alla ens van explicar que hi havia un llibre de ressenyes a la benzinera; o sigui que si mai sou per alla ja s'haveu on s'han d'anar a buscar. Després de veura una mena d'ensierro a la catalana molt divertit vam anar a buscar el parquing per dormir i a buscar els sectors i situarnos bé, es un lloc per anar a fer via llarga i disfrutar com un animal es veuen ¡unes linies desde 100 a 300m i mes vies molt espactaculars on si a d'anar amb una potensia d'aquelles besties , i les poques vies que hi han desportiva són molt bloqueres amb unes entrades besties a no poder més i uns pasos que fan apretar les dents, en fi si haura de tornar per comensar a encadenar asquestes linies que es beuen curtas pero molt macas.Al vespre va arribar en Kandi i la Marta que venien d'anar amb bicicleta per el delta de l'ebra i el musquits sel's havien menjat. Despres de riure un bon rato sopar fer alguna cervesota i jugar amb un diablo que en Kandi s'ha comprat i no en té n'hi idea"PRACTICA KANDY, PETARDO!JAJAJAJAJAes conya!" ens en vam anar a dormir.El diumenge ens vam aixecar amb una mica de mal temps i va semblar que ens plauria pero mentre no ho fes vam decidir que anyiriem a escalar, aixi que vam esmorzar i ... A TIBAR-LÍ! A mig camí en Kandi ens va ensenyar una placa que comensava amb aderensia i s'anava posan tiesa per acabar en una xemeneia de uns 10m i una pitita placa de surtida a dalt del cim 315m de via , "tot d'una la Maria va cridar dien: fem-la!" Jo amb uns ulls com tronjas i esberat com un nen ja em veus equipan-me ella i¡gual i en Kandi i la Marta que van fer el mateix que nosaltres ja ens veus enmerdats en la via, nosaltres primer i ells després perque mentre jop anés pujan amunt i obrin via en Kandi l'hi fes un super mini curset a la Maria de totes les coses que havia de s'haver, questio de dos llargs i la Maria ja m'enpanyia per darrera que ja s'hava que hava de fer i tenia ganes de pujar metros, doncs vinga amunt, quina noia no la vaig veura tremolar ni un moment, només disfrutar com un peix a l'aigua, anavem fent metros i ells pujava mes tranquila que una rosa , a mig de la via i havia algun paset que l'hi va sortir perfectamen i a mes els disfrutava. En arrivar a la xemeneia un petit ferenu de ma per descansar una mica i retrovarnos tots intercanviar 4 rialles i ja ens tornavem a trovar penjats de la paret via amunt, a partir dalla quedaven tres llargs i després de 6 llarg ja comensabem anar molt curts de forces aixi que vam anar pujant com pudiem a tarnques i barranques amb unes xapas que moltes per no dir la majuria habies de mirar a paris per veura la linia que havies de seguir vam anar pujan fins arrivar a dalt de tot , 315m de via i la Maria es el primer cop que fa via llarga, FELICITATS MARIA! Despres de quatre ecos i observar les vistes que i havien des d'alla d'alt"que es veien perfectamen tots els estrets d'es duna punta a l'altre, vam agafar le camí de baixada que comensa amb un petit rapel per arribar a la vall. Un bon berenar sopar i cap a casa que ja ens trobaven a faltar. Un molt bon cap de setmana amb una molt bona via, molt maca i divertida!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

QUAN DE TEMPS: EL PUIGMAL!

11 de Setembre, cim del Puigmal, ens vam aixecar ben dora el matí "6'30" a les 7'00 ja era davan de casa de la Maria amb els ulls encara una mica tancats i amb una mandre que encara no se com em vaic aixecar tan puntual, tot d'una ja vaic veure com ella ja surtia per la porta amb uns ulls ben oberts i amb unes ganes d'anar a fer cim que amb van fer posar les pilas. tot arrivan a Fontalba deiem que seriem els priers en arrivar, que anavem molt dora pero com sempre a muntanya sempre hi ha algu que va mes dora 5 cotxes ja estaven aparcats el parking i ja veiem gent que comensaven a ser el cim de la Dou aixi que amb una mica de presa ens vam calsar les xxirucas i el cap d'un moment ja ens trovabem esbofegan muntanya amunt. Semblava que ens plouria i que estava una mica tapat pero vam desidir tirar amunt fins on ens deixes el temps ja que portavem un bons cangurs per si sens giraba la truita, pero mira tot i pasar una mica de fred a causa del vent que sens va girar a mija pujada i una mica de plujim que anava caien el temps ens va deixar arrivar fins a dalt on i vam trobar una bona gentada que havia fet el mateix pensamen que nosaltres i fins i tot baixan el sol ens va comensar a fer treure algun jersei que la suor ja comensava a rajar massa. Tot de baixada vaic recurdar alguna cosa que havia patit jo en els meus primers cim que vaig pujar em vaic trobar una familia que estaven arrivan a d'alt del cim i s'havien quedat sense aigua, nosaltres com que ja baixavem i portavem l'ampolla ben plena els i vam donar la meitat de l'aigua perque almenys puguessin baixar una mica mes tranquils , i esca quedarsa sense aigua a la muntanya com ja sabem es una bona putada i peteixas una mica la verita( cal purta mes aigua del comte encara que pesi una mica mes la motxila que en depen dequins casos ens pot fer sentir millor!)
Fins i tot vam veure un remat d'izarts que estaven pasturan prop del cim de la Dou i que ens i van deixar tiralsi unes bones fotos.En fi va ser una molt bona opcio anar a pujar el Puigmal aquell dia ames feia dies que no anava a caminar i a fer algun cim i sem van posar les ilas a 100.

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

EL SEGON!!!!!!!

Kin cap de setmana!Cap a Berga i falta gent, MAL PAS! Feia dies que no ens anavem a escalar i ens posavem tan fanatics, tot i que teniem una mica de por el dia abans per si plouria o no, ens vam trobar amb un dia perfecta feia un solet ben maco i a mes feia una mica d'airet ben fresc que et feia sentir perfecta fins i tot una mica ede fret, aixi que a tibar-lí. Amb l'Edu, la Raquel i la Maria que i vam anar a dormir, vam axecarnos ben dora just quan comensava a clareja alla a les 10:30 del mati, vam esmorzar a saco amb tal rapidesa que no s'haviem ni que haviem menjat, amb questio d'una hora i cap escalar que aquest s'havia que era el dia, no nestava del tot segur pero en tenia unes ganes boges!

Vam escalfar amb un 6a molt maco que ens van recomenar i mentre estaben fent-lo van arribar l'Eva i en Kiko que ja ens habien trucat el matí per dinse qu ja baixaben cap alla baix que venien fanatics. Deseguida ja ens vam posar a muntar la via "FOT-LI DE DRET!" el primer pegue mi vaic troba amb po tot i que amb va surti aviat el pas de la via pero quan vaic volguer recular per tornar-lo a fer no i va haver manera, vaic quedar una mica desanimat, pero benu vaic acabar de muntar le via com vaic puguer i despres a descansar i a consentrar-me.

-Amb vaic fer el nus al budrier i em sentia molt tranquil, segur amb deia a mi mateix que aquell cop era el bo i que ma le mangeria, amb calsar els peus de gat i li vaic dunar amb en kiko el grigri, algu ja em tenia assegurarat no pensava en res mes que la via, em trobava consentrat i relaxat, VAIC. en tocar la pedra deseguida estava fent el repos abans del pas de la via i em trovava moolt bé vaic repasar els pasos mentalment; regleta d'esquerra coloco el talo puntejat i agafo aquell "monodit tan bo" em tenso i dinamic el bidit lateral li reboto amb la dreta coloco peus i li llenso el canto bo!; deseguida mi vaic llensar i em va surtir amb una fluidesa que en questio de segons havia pesat el pas i estava tremolant de nervis, amb vai quedar un rato a sobre reposant i tranquilitzanme i tot seguit fins a dalt, ENCADENAT,AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAh!

Aqui teniu una foto de l'ultima vegada que i vam anar si esca aquest cap que tinc......Si senyor el meu segon 7b encadenat!jajajajajajaajajajaajajaja!

En kiko mes fort que una bou es va posar a fer metros en vies noves equipades i 7a que queien com botifarres tot i que no estava gaire sa.

l'Edu cada cop mes fort i deixanto tot a les vies i anan-li a muerte! i La Raquel, Maria i Eva van fer un parell de vies i van desidir que aquell sector era molt complicat i que el sol si estava molt aixi que es van posar el solet i jacajacajaca; no estaven gaire fanatiques. En fi que cada cop que he anat aquest sector ne tornat molt content pero esca aquest cop molt mes del que mesparava amb una injeccio d'anims que ti cagues. Si esca ja ho diuen si ets una mica constan les coses van surtin.

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!

Flash al castell!

Quines setmanes tan relaxans, si esca de vacanses quan comenses amb les tapetes i les cervesetes i... acabes amb un perro a sobre que no saps n'hi com treuretal de sobre! En fi sembla que com a minim no em perdut gaire forma i ara que ja comensa a camviar la tempe podrem tornar a tibar-lí i a posar-nos en forma una altre vegada!
Aquest cap de setmanas vam estar el castell amb en kiko i l'Eva, feia dies que no anavem junts a escalar, i el tio estar mes fort que dos bous! molt bon cap de setmana per comensar agafar metros que em convenen moltíssim!

Aqui l'entrada de Meriju 7a del sector de dalt que va caure a flash!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMY!