viernes, 29 de enero de 2010

El blog, que dur!


Sol rugent pluja o vent! Doncs n'hi una cosa ni l'altre, la veritat que les perspectives per aquest cap de setmana eran de molta pluja a tot arreu!Nosaltres que teniem moltes ganes de marxar... , en Pera ens va motivar per anar a Cogul un lloc on cada any si celebra una trovada "XTONE" on si ajuntan tots els escaladors de la zona, i els millors a nivell mundial, vaja una gran festa roquera! Pero aquest cap de setmana es va respira molta tranquilitat, gairebe vam estar sols tot el cap de setmana, aillats del mon, on qualsevol relació havia de ser entra nosaltres o si tenies pocas manies amb les oliveras del voltant, "em sembla que no havia vist mai tantes oliveras juntes!"

Vam provar molts blogs; de divertits, de dificils , de tecnics... Hi han blocs per tots els nivells i gustos, d'aquesta manera vam poder escalar tots i motivar-nos sense parar, fins fins a saciar la nostre set de blocar.

Fins i tot la Maria va provar alguns blocs, que per cert l'hi van agradar molt , tot i fer una bona temporada que no tactava la pedra si va comensar a moure i enraviarsi ,amb una mica mes de rodatge, estic segur que si continua motivada comensara a pujar molt mes avans del que es pensa i sels pulirar com si res..

L'Edu com sempre, cada dia esta mes fort, i cada cop costa mes de seguir els seu gas , tot i aixi en Pera amb una motivació molt mes forta que la que tenia abans de la lesió, s'esta posant en marxa i ja el comensa apreta per darrera,d'aqui un temps ja es veura! I jo arrosegan-me per les pedras donant tot el que podia fins a fer-me un carn esqueixat a cada braç i ja em veus posan-me reflex els braços del mal que em feien , no em paraven de tremolar. En fi si haura de tornar un altre dia acavar de provar els blocs que no vam poder provar i ames encadenar-los!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMI!

lunes, 18 de enero de 2010

Visita rapida a FONTALBA!


Un dia de bonanssa després de tantes nevades, la veritat s'havia de aprofitar i fer alguna cosa, aixi que vaic desidir d'anar a fer un Puig-mal si el temps em deixava. En arrivar a Queralbs vaig agafar el camí que porta cap a Fontalba, pero com ja m'imaginava que el cami estaria una mica nevat i hauria de deixar la furgoneta a mig cami...Aixi va ser, vaic arreconar al furgo de cara avall que si s'em girava el temps i havia de corre que no amb troves amb algun xiste, d'aquells que fan tanta gracia, i cap a Fontalva! La carretera no em va desepsionar plena de neu, com si fos un passebre, i els qui tampoc van fallar van ser els del temps! En arrivar el coll de Fontalba, i en sortir del refugi de la basant, em vaic trovar amb un fort vent de cara, que n'hi amb la cara tapada me'l podia mirar "quin mal" aixi que un bon forat a la neu per refugiar-me una mic del temporal i dinar ben tranquilet. Cap avall que feia baixada!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMI!

LA COMARCA, per Frodo Bolson


Amb un bon grapat de molsa per damunt de les rocas i una bona capa de humitat enganjada els blocs de Sabassona, aquest cap de setmana, després de deambular una mica pe'l mig dels arbres, vam decidir anar a visitar la Comarca! lloc d'on ja fa temps que nem sentit a parlar molt,pero tot i aixi encara no ens haviem decidit de anar-hi a treura el cap. Després de basals ,una mica de fang i unes vistes de un pantar de Sau que no havia vist mai, per fi vam aparcar les forgunetas, el cap de uns segons ja eram davan de el primer bloc. Aquest ja el via vist per fotos de altres companys que ja i havien i la veritat, en les fotos es veient uns blocs maquisims, pero quan els tens al davant, tot aixo es transforma amb una motivació per provar-los que no em va deixar ni temps de veura aigua! El primer bloc que vam provar; era un bloc de tecnica i sobretot molt d'equilibri, a mes donava una sensació que t'havia d'escupir en qualsevol moment, peró si aconseguies trobar l'equilibri, et donava aquella força per poder agafar el bidit de dretas, la fisura d'esquerras, i remuntar els peus per puder llensar la ma esquerra i agafarta en un canto bonissim que et deixar a la sortida del bloc. El segon que vam provar tot i no acabr-hi de veura-hi color ens i vam moura bastant, era una trabessia que acabava amb un dinamic molt bo pero la sortida per d'alt , la veritat es que feia una por.... aixi que vam deixar la meitat de les forças aqui. L'ultim bloc era un de molt maco i tecnic; comensava amb una trave amb el peu enpeinat que ñla veritat el canto cada cop era mes rodo i no hi havia manera de poder-mi quedar, aixi que s'hi haura de tornar!
Amb els dits cridan de tant arcajar-li i una mica de son ;Pera, Edu, Raul, la Maria i jo ens en vam anar cap a casa que per avui ja en teniem prou!QUIN SECTOR TANT MACO, I QUINA TRANQUILITAT!

SALUT A TOTS I KARDALIJIMI!