No gaire dora , vaic pasar a buscar la Maria, com molts dies havia estat parlan amb ella aquest any tenia ganes d'acavar de coneixa els caminets de Vall Ter. Lloc on m'oriento a partir del coma de vaca la ,vall de Nuria i els llacs de Caransa, pero tot i aixi com que mai s'ha m0'havia donat per anar a fer camins que unien als pics de la vall , no m'acavava de situar bé aixi que ja era hora de comensar a tenir clar tota aquella zona. Vam decidir de fer el pic de Bastiments, un cop a dalt seguir la cresta del Freser fins a fer el cim del freser, tot seguit seguiriem cap el cami del pic de l'infern i baixariem cap el coll de la marrana i cap el cotxe! La primera pujada des del cotxe fins a ull de Ter et fa treura la llengua, pero cada cop la tenim mes superada i no ens la fa treura tan, a mija pujada pero ens vam adonar de una cosa ,la riera que sinisia en aquest indret que es el neixament del ter estava ben glaçada, aixo volia dir que per aquells indrets ja comensava a glaçar fort a les nits i que segurament seria dels ultims caps de setmana que no i veuriem neu, l'hivern ja comensa a treura el nas! Continuant vall amunt fins arrivar al coll de la Marrana , el Bastiments ja ens anava ensenyan la seva grandesa davant nostre com si eltinguessim a tocar , pero nomes ho semblava perque encara i havia una bona suada fins a dalt, aixi que entre aprenen una mica de ingles i quatre rialles vam ser a dalt del cim on ens vam menjar un bon bocata asentats el cim amb les vistes de la vall, una vall esquerpa cremada pel's llargs hiverns que atrevessa any rere any, sense descans, només una petita alfombre d'herva neis any rere any que fa tenyir tot de verd aquestes muntanyes tan ferestecs.
Despres d'agafar energia ja ens veus mirant la cresta del freser , i quina cresta no l'havia trepitjat mai i aixo va fer que ,a part de les sevas bandes escarpades, tingues unes ganes de ficar-mi com mes aviat millor. Com vaic disfrutar , es una aresta que sense neu es molt maca i divertida de fer aixo si s'ha de vigila no anar tiran pedras vderrera teu ja que estan totes posades una sobre les altres i s'ha destar el cas, pero tot pensan, aquesta aresta a l'hiver a de ser brutal et deu fer posar els nervis a tope, queda pendent!
En arrivar el pic del freser vam caure rendits el costat del la fita del cim i ens vam quedar miran el cim de darrera el Pic de l'infern , amb la motivaci ó que portabem ja ens veiem pujan un altre cim el 3 del dia! peró la nostre ruta ja estava completada i avegades camviar els plans a muntanya no es el millor que pots fer, a mes a més, agues sigut molt facil arrivar-hi des d'on eram i vam decidir deixar-lo per un altre dia , fer la ruta completa i seguir fins el Nou creus!
Aixi que vam agafar el camí que ens portava altre cop cap el coll de la Marrana i tot trnquilament ens vam dirigir cap el cotxe amb la motivació d'haver asssumit un indret mes. Ara us diria que si no l'heu fet mai aquesta aresta val la pena no hi ha massa distansia de Bastiments al Freser i la veritat fa que la caminada es torni , com sempre molt divertida!
SALUT A TOTS I KARDALIJIMI!
No hay comentarios:
Publicar un comentario